1985
L'Aplec va incrementar el nombre de colles fins a arribar a les 118, i va comptar amb 30 xarangues, 9.800 collistes i 46.000 visitants. Com a novetats d'aquest any cal destacar la instauració del servei de vigilància per les colles de l'Aplec, la programació de nous jocs, com la perra grossa i altres, i la celebració de la revetlla dels collistes de l'Aplec als Camps Elisis de Lleida.
1986
L'any 1986 s'hi van inscriure 120 colls amb 10.900 collistes, 36 xarangues i 52.000 visitants. Un any més l'èxit de l'Aplec continuà creixent. Com a novetat s'incrementà la música autòctona, amb noves composicions sobre Lleida i lae recuperació d'altres cançons tradicionals amb partitures com el Sandó, l'Americana de l'Envelat i altres que se'ls van lliurar a les xarangues contractades perquè les interpretessin durant la festa. També, per primer cop, l'Aplec del Caragol s'inclou dins del programa de la Festa Major de Lleida.
1987
En el 8è Aplec del Caragol es va instituir el Concurs de Cançons Populars lletres referents a Lleida i a l'Aplec del Caragol. A l'Aplec del 87 s'hi van comptabilitzar 120 colles, 40 xarangues, 11.800 collistes i 61.000 visitants.
1988
Una setmana abans de la celebració de l'Aplec, el 8 de maig de 1988, Lleida va entrar al Guiness en aconseguir un rècord mundial: la realització de la llauna de caragols més gran del món. Un total de 584 cuiners de 73 colles diferents van coure 1.150 quilos de caragols en una planxa de 493,94 metres quadrats i després els van repartir entre uns 10.000 assistents. També es van distribuir més de 510 litres de cava, 600 litres de vi, 300 litres de cola i 250 litres de cervesa.
L'Aplec del 88, que va patir uns reestructuració de parcel·les de darrera hora a causa de les pluges del mes de maig que van fer crèixer el riu, va comptar amb 120 colles, 42 xarangues, 12.200 collistes i uns 66.000 visitants. Com a novetats cal remarcar l'autorització d'un restaurant que oferia caragols i plats típics, així com el trencament per part de Lídia Martín de l'hegemonia de Shell en el concurs de cartells.
Finalment, cal fer esment que la Federació de Colles va distribuir una guia de l'itinerari a seguir durant la desfilada de les colles a través de tres rutes diferents: Flèming - Prat de la Riba - Rambla de Ferran - Cappont; Flèming - Sant - Martí - Cavallers - Major fins al Pont Vell i Flèming - Balmes - Rambla d'Aragó - Plaça Catalunya i Eix Comercial fins arribar al Pont Vell.
1989
El 10è Aplec del Caragol va enregistrar el rècord de colles inscrites -125- encara que sols van assistir-hi 110 colles, uns 14.000 collistes i uns 75.000 visitants. La Federació de Colles de l'Aplec va editar una revista commemorativa del 10è Aplec en què es va recollir una petita història de l'Aplec, les personalitats que l'havien visitat fins aleshores, la salutació de les autoritats locals i alguns articles d'opinió de Mario Arqué, Àngels Solans, Esperança Porta, Marian Gomà, Josep Maria Valls i un còmic del 10è Aniversari, amb text de J. Bellart i dibuixos de J.A. Mas. Una altra de les novetats d'aquesta edició de l'Aplec del Caragol va ser la programació d'una cursa de caragols.
1990
L'Aplec del Caragol del 90 va presentar com a novetat l'edició del disc de l'Aplec del Caragol amb 9 cançons populars de Lleida amb lletra i música dels germans Àngel i Joan Martínez i amb la col·laboració de Manuel Peralta, Eduardo Quijada i la Fecoll (Federació de Colles de l'Aplec). L'Aplec té per primer cop una durada de tres dies i, malgrat que el nombre de colles disminueix a 108, el de collistes es manté en 12.000 i es contracten 47 xarangues, el número més alt de la història de l'Aplec. Aquestes xarangues tenen l'obligació d'interpretar cançons típiques de Lleida, per la qual cosa se'ls faciliten partitures i lletres de cançons populars de l'Aplec. Es calcula que aquest any es van consumir unes 6,5 tones de caragols i, finalment, cal ressaltar que Manolo Calpe dimiteix com a president de la Federació de Colles, encara que després reconsidera la seva decisió i torna al capdavant de la festa del caragol. L'11è Aplec es va preparar durant tres mesos, des de febrer de 1990; es va aprovar la pujada de les quotes de les colles a 7.500 pessetes i a 250 pessetes per collista i, en aquesta edició, es van programar revetlles, el IV Concurs de Cançons de l'Aplec, un festival infantil amb tot tipus de jocs i diversió, un concurs d'estirada de corda i de la perra grossa i xarangada final.
1991
L'Aplec disposa, en aquesta edició, d'un pressupost de 100 milions de pessetes (80% de les quotes de les colles i la resta de l'Ajuntament i de la Fecoll). Aquesta edició va reunir 109 colles, uns 12.000 collistes i uns 150.000 visitants. Un total de 44 xarangues van acompanyar els collistes durant l'Aplec. L'Aplec, que ja havia assolit identitat pròpia, es desmarca del programa de la Festa Major, evitant així que els actes se superposin. La novetat més destacada és l'edició d'un tríptic amb el programa de l'Aplec que es va distribuir entre els establiments comercials.
1992
El 13è Aplec del Caragol es va celebrar per últim cop al xoperal de Cappont i va enregistrar la inscripció de 109 colles, 12.000 collistes, 44 xarangues i 170.000 visitants. Per primera vegada, es van programar dues revetlles -una de cançons populars i ball de saló i l'altra dedicada especialment al jovent- que van constituir un gran èxit d'assistència i de participació.
Un concert de música clàssica a càrrec dels alumnes de l'orquesta simfònica de València, l'exposició de cartells originals que es presentaven al Concurs de l'Aplec, la convocatòria d'un concurs de fotografia per afeccionats i la platerada final, són altres novetats de l'Aplec d'aquest any.
Es va presentar la revista de l'Aplec, editada per la Federació de colles de l'Aplec del Caragol amb una tirada de 5.000 exemplars, l preu de venda de 300 pessetes.
La modificació de l'itinerari de la desfilada de les colles de l'Aplec va ser una altra de les novetats de l'edició del 92. Durant aquest any es van reduir els itineraris i es van deixar tres rutes de desfilada. La Federació de Colles de l'Aplec (Fecoll) va fer per primera vegada loteria de Nadal, va convidar 180 catalans de Madrid per participar en l'Aplec i, per aquesta edició de l'Aplec del Caragol va fixar el preu d'inscripció de les colles a 10.000 pessetes i 300 pessetes per par cada collista participant. La Borda de l'Avi va ser el restaurant oficial de l'aplec del 92.
1993
El trasllat de la ubicació de l'Aplec del Caragol del xoperal de Cappon als Camps Elisis de Lleida, va ser la principal novetat de l'Aplec de 1993. Aquest fet es va produir per les obres de canalització del riu Segre. Aquest trasllat obligat va aportar nous avantatges com una major vistositat, més seguretat, més il·luminació i millors serveis, pavellons coberts, revetlles... per això s'ha continuat celebrant als Camps Elisis.
Hi van assitir 98 colles, uns 12.000 collistes, 38 xarangues i uns 180.000 visitants. La Fecoll va crear els pins commemoratius de l'Aplec, samarretes, gorres i altres tipus de reclams. Es va instaurar la caseta de l'Aplec, per vendre records i centralitzar els serveis de megafonia del recinte i, excepcionalment, es va instal·lar una pantalla gegant al pavelló nou per veure la retransmissió d'un important partit de la Unió Esportiva Lleida.
1994
L'any 1994 es va constituir la primera junta democràtica de l'Aplec ja que, per primer cop, es van celebrar eleccions i es va constituir la Comissió Executiva, formada per Manolo Calpe, president; Xavier Pérez, vicepresident; Josep Maria Valls, secretari; Miquel Mesalles, tresorer; Manel Peralta, responsable de les activitats de la festa; Toni Curto, infrastructures; Llorenç Farré, relacions públiques; Vicenç Morea.
