1995
Durant aquesta edició de l'Aplec i de forma simbòlica, es va lliurar el xalet dels Camps Elisis com a nova seu de la Fecoll, edifici que encara no s'ha utilitzat perquè falta dur a terme una gran part de les obres de millora de les oficines i despatxos de l'immoble.
En aquesta edició destaca la programació de la pendonada inicial i fanfàrria d'entrada a l'Aplec del Caragol i la presentació d'una carrossa amb un caragol gegantí de 15 metres de llarg i 5 d'ample que Francesc Riera va portar en un tràiler i el va exposar a l'Aplec. La Federació de Colles va comptabilitzar 101 colles, 12.000 collistes, 35 xarangues i uns 193.000 visitants.
1996
Una de les principals novetats de l'Aplec del Caragol del 96 va ser l'intent de legalització de totes les colles que participen en l'Aplec mitjançant l'aprovació dels seus propis estatuts o bé acollint-se als de la Fecoll amb la finalitat de formar-ne part legalment.
Un altre dels esdeveniments importants va ser la posada en marxa del cafè-terrassa de la Fecoll al xalet dels Camps Elisis i la programació de diferents activitats culturals: concerts, teatre, recitals i altres.
Tot i això, encara no s'ha acabat de rehabilitar tot l'edifici per convertir-lo en el Casal de la Fecoll i organitzar les activitats de les colles. Els preus fixats per aquesta edició per la Fecoll van ser de 15.000 pessetes d'inscripció de les colles i 500 pessetes per collista inscrit. El nombre de colles inscrites va ser de 102, 12.000 collistes, 35 xarangues i uns 200.000 visitants.
1997
L'Aplec del Caragol de l'any 1997 va estar protagonitzat per la celebració de la primera Setmana Cultural. Aquesta iniciativa va marcar els dies precedents a la festa i va comptar amb la col·laboració de nombroses entitats i per primera vegada es concedien els premis Caragol Bover i Caragol Llimac. La celebració del primer Caragol Rock (Terrovision, Los Sencillos i Cafe Soul) va marcar l'inici de l'Aplec que un cop més va estar un èxit.
Els textos anteriors són extrets d'un article que es va publicar a la revista de l'Aplec la primavera del 1997 realitzat pel periodista Paco Castillo.
1998
L'Aplec de 1998, serà un any recordat per tots els collistes i lleidatans com la primera edició sense en Manolo Calpe i en Manel Peralta. Fundador i collista veterà respectivament, van morir en els mesos precedents deixant un gran buit dins de l'ànima de la festa. A banda de la gran pèrdua, els lleidatans van voler retre'ls el millor homenatge possible visquent la festa.
1999
L'any del vintè aniversari de l'Aplec va estar un any de celebracions contínues. Per una part, les colles van voler col·laborar al programa d'actes aportant nombroses iniciatives. D'altra banda, el Gremi Provincial de Joiers va convocar un concurs per escollir el caragol joia de l'Aplec; el compositor gironí Alfons Meià va composar la sardana "La Caragolada" i en Vicens Morea va publicar el llibre "Història de l'Aplec del Caragol". La projecció de la pel·lícula "La Fiel Infantería" va protagonitzar una Setmana Cultural trepidant i els focs d'artifici van ser un excepcional inici de festa.
2000
El darrer Aplec del segle ha estat una manifestació inequívoca de la gran projecció de la festa arreu de l'Estat. Amb una cobertura informativa impressionant i un increment constant de participants i visitants, l'Aplec del Caragol deixa obertes les portes a un nou segle.
2001
Aquest any va marcar un abans i un després en l'Aplec del Caragol de Lleida. L'entrada al nou mil·lenni ve de la mà d'un dels projectes més ambiciosos de la Federació de Colles: l'adquisició del local social. Per primer cop en la seva història, les colles disposen d'un espai propi polivalent per dur a terme activitats paral·leles a la festa.
2002
L'any 2002, els collistes de l'Aplec reben amb entusiasme la declaració de Festa Nacional d'Interès Tradicional, atorgada per la Generalitat de Catalunya. Aquest reconeixement recolza un fet que ja és indiscutible: l'Aplec del Caragol és la gran festa gastronòmica de Catalunya.
El 19 de juliol d’aquest any es van celebrar eleccions per primer cop a l’historia de l’entitat. Un 90% dels caps de colla van anar a les urnes per optar entre dos candidatures, la encapçalada per Xavier Pérez i la de Albert Calpe. Va resultar guanyadora la opció de Pérez qui va formar una junta on combina experiència i renovació amb gent jove. Òscar Caberol (vicepresident), Antoni Ríos (secretari), Juan Ramon Vidal (tresorer), Miquel Mesalles (secretaria tècnica), Antoni Curto (comissió de Festes), Llorenç Farré (àrea de comercialització de productes), Josep Maria Royán (àrea social i cultural) i Eduar Rosell (àrea patrimoni i local social) son els membres de la nova junta directiva de la Fecoll
2003
L'Aplec, en portes del XXV Aniversari, assoleix una de les edicions més populars de la festa. Més de 250.000 visitants s'apropen al recinte per compartir l'esdeveniment amb els 12.000 collistes. El divendres es consolida com el primer dia de festa, s'incorporen nous serveis i se senyalitza el recinte per a major comoditat de penyistes i visitants.
2004
L'Any de l'Aniversari. Vint-i-cinc anys de festa que anuncien la MILLOR edició de l'Aplec del Caragol després que el govern li atorgués la declaració de FESTA D'INTERÈS TURÍSTIC NACIONAL. Un any…
Fou un any per no oblidar. Un gran èxit de participació tant a la setmana cultural com a l’Aplec. Durant tot el 2004 es van fer un seguit d’activitats que mai s’oblidaran com la festa d’aniversari a la Pachá, el sopar de gala al Condes o l’homenatge al Marqués de Pota al River Cafè. La presència al Cucalòcum i una torronada van tancar un any molt actiu, que a més va servir per professionalitzar els serveis de la Fecoll. Un cop consolidat el gabinet de comunicació, dirigit per Montse i Rafa Gimena de l’empresa Missatges, es fitxa al periodista lleidatà Jesús Bometón com a gerent per tal d’impulsar al màxim les activitats de l’entitat, buscar recursos econòmiques per fer més gran la festa, potenciar el local social i, en definitiva, donar un servei més als penyistas convertint-se en un enllaç entre les colles i la junta directiva.
